dimecres, 15 de maig de 2013

DRAC DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Tot i el seu origen incert, podríem situar la creació del Drac de Vilafranca entre els segles XIII i XIV.
Antigament, el Drac pertanyia a la Confraria de Sant Miquel, fundada al 1331, inicialment sota l’advocació de Sant Francesc, al convent que els monjos franciscans tenien fora del nucli urbà de Vilafranca, a l’actual carrer de Sant Pere. Aquesta confraria estava formada per sabaters, basters, adobadors i assaonadors.

Pocs anys després la confraria es va traslladar a l’església de Santa Maria, i va passar a l’advocació de Sant Miquel. El 1335 trobem que l’altar de Sant Miquel ja tenia un benefici a Santa Maria. La capella de la Confraria de Sant Miquel Arcàngel, segons la visita pastoral del 1367, ocupava la primera capella de l’absis del costat de l’Epístola. Posteriorment, el 1584, la trobem a la primera capella de l’absis del costat de l’Evangeli, on actualment hi ha la capella del Santíssim Sagrament.
L’església, amb la institució del Corpus al segle XIII, va incorporar diferents figures de bèsties com l’àliga, el lleó, la mulassa, el bou, la víbria, les cotonines o el drac. A poc a poc aquests elements van prenent vida per ells mateixos, i adoptant una simbologia i un significat propi, fins que finalment s’incorporen a l’àmbit festiu català amb una funció diferenciada. Amb el temps van passar no només a acompanyar les celebracions de caràcter religiós, sinó també les festes populars de caràcter civil.



El cos del Drac està format pel cap (fet d’una sola peça de fusta de figuera) i la resta del tronc (de fusta, cartró i pell de cavall) que amb el temps ha anat sofrint diverses reparacions, afegint materials artificials més recents. La figura que veiem actualment té en el cap el seu element més signifcatiu, i un cos similar a una serp. Després del coll, el cos es va eixamplant, fins arribar al seu diàmetre màxim a la part de la panxa, i a partir d’aquí es va estrenyent fins a formar la cua enroscada, que culmina amb una sageta vermella. Les ales de rat-penat estan situades a la part superior de la panxa, i estan fetes d’una planxa de conglomerat, llises a la cara interior, i treballades a l’exterior. Tot el cos està pintat primer amb una capa de pintura ignífuga d'un color verd clar i, posteriorment, amb una capa de color verd fosc barrejada amb oli de llinosa.
La boca està tota pintada de vermell, amb els llavis d’un blanc trencat. A la mandíbula inferior hi ha els dos orificis que serveixen per ajustar-hi la peça cruciforme de ferro que s’utilitza per posar-hi els coets, coneguda com a forquilla. Així mateix, a les ales i a la cua hi porta un altre element, també de ferro, amb la mateixa funció. Tot plegat permet que quan balla ho faci amb 18 coets. Per encendre els coets de la boca s’utilitza una metxa de cotó formada per tres cordes trenades. Quan balla s’utilitza la porra per encendre els coets de les ales i la cua, que queden enlairades.
Les seves dimensions són: 395 cm de llarg, 110 cm d’amplada, 135 cm d’alçada i amb un pes, inclosos tots els estris que duu quan apareix en públic, de 115,83 kg.




 
     BURUA
       -2005-

        Acrílico sobre tablilla, 50x50 cm.


                                                                
                                                                 HEGALAK
                                                                                                                          -2005-

                                                                                                        Acrílico sobre tablilla, 70x50 cm.




   IZATSA 
     -2005-

   Acrílico sobre tablilla, 50x50 cm.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada